Volta al toro

Ruta realitzada el 11 d'Abril de 2012.
Ja feia temps que el club estava una mica parat, entre el fred i les agendes massa ocupades. Així que a aquestes vacances pasqueres, decidirem fer alguna ruteta.
La primera va ser pensat i fet, així que decidirem fer la volta al toro, baixant pel barranc de les cases, ja que una de les assistents no hi havia anat mai i tenia ganes.
La ruta comença al carrer de l'Om, carrer que ens va llevar de colp el poc de fred que teniem, una vegada dalt ja ens desviem pel la senda del Gerro, que ens portaria fins la senda del toro, un poc abans de la sima del Toro.
La pujada va estar marcada, pel fort aire que feia en tot moment, parava un poc, feia calor, tornava a moure, fred. Així fins que estiguerem casi dalt, que ja no va parar ni un ratet.
L'esmorzar el ferem a la creu, i sort que alli no feia molt d'aire i puguerem esmorzar tranquilets.
Continuarem la ruta sense ninguna incidencia.
La baixada pel barranc de les cases, va estar marcada, per les abelles, ja que agafaven el corrent d'aire per pujar pel barranc, i de tant en tant, teniem que anar molt en compter, perque passavem just pel mig d'elles.
Una vegada passarem el perill de les abelles, gaudirem de la volta i aprofiterem per fer esparrecs.

A la ruta de huí, hem fet un total de 11,50 kms, amb un desnivell acumulat de 618,52 mts, una altura màxima de 546 msnm i un temps total de 3h38 m, dels que 1h 30m han sigut pujant, 1h 05m baixant i 1h 03m parats.
Si voleu el track de la ruta, fes click aci.
Track GPS
Els assistents a la ruta de hui.
Maria
Sabrina
i
Alex.
La gràfica de la ruta.


Gràcies i fins la propera ruta.


Aitana i Penyal d'Ifach

Rutes realitzades el 23 de Desembre de 2011.


Com ja va siguent costum i per cert, mala costum, la grossa de nadal no ens deixa res, així que el dia 23, ens unim a tanta gent que celebra el dia la Salut.
07.00 del matí a Ka pruden i anna, per fer-nos un cafenet i una pasteta, ja que el viatge fins a Benifató, era llarg i amb moltes curves, concretament 1:30 h.
Una vegada arribem a Benifató, aparquem el cotxe i un home ens dona la benvinguda, ens pregunta d'on som, on anem i si ens havia tocat la loteria, jejejeje, si el deixem ens fa l'esmorçar i tot, molt bon home.
Després de contestar-li alguna que altra pregunta, ens diu, que el cami fins la Font de Partagàs, es podia fer amb cotxe, ja  que el 90% del camí va per asfalt, així que agafem el cotxe i fins la Font, i la veritat que ho acertarem, ja que hi han quasi 4 km, i tots per asfalt.



Una vegada a la Font, comencem a caminar direcciò el cim d'Aitana, i ho fem per una pista forestal, que va per l'ombria de l'Aitana.
Als 2kms aprox, ja veus la senda per on arribar al cim, senda que transcorre per la cresta de l'Aitana, molt visible, i bastant dificil perdre-la. Això si, hi ha que fixar-se be, ja que hi han sendes que ixen, per vore tallats i algun que altre forat, però al final coincideixen amb la senda que ens porta fins el cim.
Ja una vegada al cim, tens una sensaciò d'alegria per haver pujat fins alli, però de molta tristessa per vore, el forti militar que hi ha alli dalt, sols falta que hi haja un soldat demanant la documentaciò dels que allí pujen.
La baixada va estar prou be, as un troç de la senda per on pujes, i després agafes una altra direcciò, fas un tram bastant perillós, que es com un desprendiment o algo per l'estil, però en 100 metres com a molt hem passat aquest troç i ja sols ens queda gaudir de la baixada.
Cap a la meitat de la baixada i veiem una font, que cau bastant caudal d'aigua i molt freda, i aci ens on veierem els primers indicis, de que alli les nits deuen ser mot fredes, a la foto hem remeteix.
Després de la font, ja sols ens separava un xicotet tram, molt bo de fer i bastant bonic.
Una vegada al cotxe, raonant i com que no estavem molt cansats, decidirem fer el Penyal d'Ifach, ja que ens havien dit que era una ruta molt xula i facil de fer, així que cap al Penyal.
Arribarem a Calp, i la veritat, quina diferencia mes gran entre el Calp d'estiu i el d'hivern, no hi ha quasi gent, tot mes tranquilet.
Aparquem el cotxe i comencem a caminar cap amunt, i ho fem pel cami que ens porta fins el tunel del Penyal. Una vegada passes el tunel, canvia tot, deixa de ser un cami empedrat, a passar a ser una senda amb les pedres molt llimades i que relliscaven com l'ostia. De fet, la senda no es gens perillossa si la fas amb les pedres seques, però nosaltres les pillarem banyades i sobre portar bon calçat ens enduguerem algun que altre susto.
Primer anarem al mirador dels Carabineros, i amb tota la il.lusio de vore al final una torradeta de carabiners, no veierem res, exceptuant gavines i merdes de gavines. jejejeje
Les vistes son espectaculars, i vas acompanyat en tot moment de gavines volatejant al teu costat.
La pujada al cim, hi han un parell de trams que son perillossos, i per això hi han unes cordes, però exceptuant aquestos trams, es pot pujar sense ningun tipús de complicaciò, bueno, sempre i quan tingam les pedres seques.
Una vegada al cim, gaudirem  d'unes vistes magnífiques i ens compartirem un entrepà amb uns gats que hi han allí dalt, si si, uns gats, ens quedarem bocabadats. Que fan uns gats allí dalt?
La baixada, com ja he comentat, es va fer bastant perillossa per les relliscades, però baixarem sense ningun incident.
Això si, coincidirem amb molt de guiri pujant, i alguns ens preguntaven com estava la pujada, per si podien seguir o no, i realment veus coses com, una dona amb el seus fills, intentar pujan amb sabates de taco, jejeje, sort que ens va fer cas i va pegar mitja volta.

 
 
 
A la ruta d'Aitana, hem fet un total de 10,38 km, amb un desnivell acumulat de 629,18 m, una altura màxima de 1558 m i un temps total de 2 h i 16 m, dels quals 1 h 16 m han sigut pujant, 0 h 39 m baixant i 0 h 20 m parats.
Si vols el track de la ruta, fes click aci.
A la ruta del Penyal, hem fet un total de 5,09  km, amb un desnivell acumulat de 401,35 m, una altura màxima de 317,37 m i un temps total de 1 h i 51 m, dels quals 0 h 41 m han sigut pujant, 0 h 33 m baixant i 0 h 37 m parats.
Si vols el track de la ruta, fes click aci.
Els assistents a las rutes de hui.
Gustau
i
Alex.
La gràfica de l'Aitana.
 

La gràfica del Penyal.
 
 


Gràcies per passar i fins la propera ruta.

Simat-Vore amaneixer a Penyalba-Simat

Ruta realitzada dimecres 21 de Desembre de 2011.

En aquest cas, ens veierem a la porta de casa Gustau, ja que a les hores que eixiem no hi havien molts llocs oberts per fer-nos el cafe.
06.00 del matí ens preparem els llums i comencem a caminar direcciò la senda que puja per Pitxo, el nostre repte de hui, era vore amaenixer desde Penyalba.
Mentre anarem pel casc urbà de Simat, no ens feren falta els llums, però quan agafarem els camins d'horta, tinguerem que encendre els llums, ja que era de nit, i la lluna estava casi lluna nova, i no pdiem vore mes d'un pam, sense els llums.
Una vegada entrem a la senda, comencem a tindre una mica de calor, però decidirem no llevar-nos res, per que la temperatura era bastant baixa, (5-7 graus), i be que ferem, ja que una vegada arribarem a dalt de les Foies, la sensaciò tèrmica baixa molt rapidament.
A Penyalba decidirem arribar per la senda que passa pel forat de la Drova, així que agafarem la senda que va per la Font del Gos i cap a Penyalba.
Al poc de temps d'estar a la senda, començà a amaneixer i les vistes del Monduver, eren espectaculars, amb la costa iluminant-se, xe xe digne de vore, així que si algú te l'oportunitat, que no ho dubte.
Una vegada passem el forat de la Drova, aprofitem per fer unes fotos del Monduver, i seguir cap a Penyalba, ja que estava fent-se mes rapit de mati, del que ens esperavem.
A Penyalba, arribarem just a l'eixida del sol, 08.15, però no tinguerem el plaer de vore el sol, fins uns minutets després, ja que Monduver ens el tapava. Aprofitarem per escriu-re al llibre que hi ha alli dalt, fer un mosset i gaudir de les vistes.
La baixada la ferem per un troç de senda que uneix Penyalba, amb la senda que ve del cim de les Aguiles, un tram que baixa prou en vertical, i que com no esta molt xafada, hi ha moments que es perd.
La baixada fins Simat, la ferem pel mateix lloc que haviem pujat, per la Senda de la Font de l'escudella, o tambè coneguda per la senda Pitxo, ja que ix d'una rebassada propietat d'aquest home. 

Els assistents a la ruta de hui.
Gustau
i
Alex.
Tant la gràfica de la ruta, com el track, els posarem en breu.
Gràcies per passar-vos i fins la propera ruta.

Simat- Castell -Monduver-Simat

Ruta realitzada dimarts 20 de Desembre de 2011.

Passaven uns minutets de les 07.00 del matí, i a la Font Gran de Simat haviem quedat Gustau, Mendo i jo, per anar a fer senderisme. La ruta sols la sabia Gustau, ja que era el unic que ja havia fet aquesta ruta, així que teniem que anar fiant-nos de les indicacions de Gustau.
La ruta comença pels camins d'horta de Simat, fins arribar a la falda del Castell de la Reina Mora, on agafem la senda que puja al castell. Una vegada dalt del castell, seguim per la senda que va cap al repetidor de les Foies, senda molt xula i bastant bona de fer, ja que esta prou neta i no te molta pendent.
Una vegada arribem a dalt de les foies, ens dirigim a agafar una senda que va paral.lela al cim del Monduver, aquesta senda, travessa algunes mes que baixen fins Xeresa, com la de les Senilleres.
La senda per la que anem, l'hem batejada com la dels barranquets, ja que hi fas entre 5 i 6 barranquets, alguns de major dificultat que altres, i passant per alguna que altra font.
Una vegada pujem l'ultim barranquet, agafem el troç amb mes pendent de tota la ruta, tram que coincideix amb el Km Vertical de Gandia.
Una vegada passem aquest tram, ja sols ens queda un lleugera pujada fins el cim del Monduver, on aprofitarem per fer unes fotos, raonar una mica amb la guarda, i cap a Simat.
La baixada l'hem fet per la senda que ens porta fins les Foies, ja que teniem pensat passar per la Font Nova, per a agafar una mica d'aigua.
De la Font, fins Simat, hem baixat pel cami dels Burros, ja que teniem pensat baixar pel Royalti, però el cansament era prou visible, i teniem ganes d'arribar a casa.
A la ruta de hui, hem fet un total de 24,45 km, amb un desnivell acumulat de 1444,38 m, una altura màxima de 840 m i un temps total de 7 h i 10 m, dels quals 2 h 31 m han sigut pujant, 2 h 55 m baixant i 1 h 44 m parats.
Si vols el track de la ruta, fes click aci.
Els assistents a la ruta de hui.
Gustau
Mendo i seu gos.
i
Alex.
La gràfica de la ruta.




Gràcies i fins la propera ruta.

1er. Sprint Vertical Massis del Toro

El proxim 4 de Desembre es realitzarà el primer sprint vertical massis del Toro

Recorregut de pujada.
 Perfil del sprint Vertical.
 Recorregut de baixada.
Qui vullga apuntar-se o pot fer al següent enllaç.

Per fiiiii, hem conquerit el Penyagolosa.


video
Ruta realitzada els dies 11 i 12 d'octubre de 2011:

La ruta començà el dia 11 a les 18.30 quan agafàrem els vehicles per a desplaçar-nos fins a Vistabella, on gaudírem d'un bon sopar i un molt bon allotjament a les cases de Tere Vayà. El viatge fins a Vistabella va estar prou bé, simplement hi ha l'incovenient de les curves, però quan arribes penses "ha valgut la pena".
Ja a Vistabella, ens esperava Tere, per donar-nos les claus de les magnífiques cases que haviem llogat, i per portar-nos fins al bar per a poder gaudir d'un bon sopar.

12 d'Octubre de 2011.

Com és costum quan fem una ruteta, ens hem alçat de bon matí, ens hem arreglat i hem anat cap al bar on hem agafat una mica de forces amb un desdejuni molt bo. Després del desdejuni, ens quedava desplaçar-nos fins l'Ermitori de Sant Joan, per a començar la tan esperada pujada al Penyagolosa.
Faltaven uns minutets per les 10 del matí, quan els 10 membres ens hem possat a caminar, bona temperatura, bon ritme i moltíssimes ganes de passar-ho molt bé.
Al poc de temps, ens hem desviat cap al barranc de la Pegunta, on estava la nostra senda que ens portaria fins el cim del Penyagolosa.
La senda per dins del barranc, ha estat molt xula, ja que anàvem llegint els cartells, on ens explica cada classe d'arbre i cada classe de planta i fent alguna foto de forces especials.
Una vegada ha comença't la pujada, ha començat a vindre la calor a cada un dels membres, així que poc a poc hem anat llevant-nos la roba que ens sobrava.
En un tres i no res, hem eixit del Barranc per a enfilar l'ultim tram que ens separava del nostre objectiu. Aquest tram de vegades amb prou d'inclinaciò, l'hem fet amb molta gana, ja que cada vegada teniem mes a prop el nostre objectiu.
El que més ens ha impactat, tant a la pujada com una vegada al cim, ha sigut la quantitat de gent que hi havia, i com nosaltres no estem acostumats a tanta gent, doncs ens ha impactat, jejejeje...
L'últim tram de la pujada, és el que més ens ha costat, ja que el solet ja apretava de calent, i que tambè la pujada estava més i més inclinada, és el que té pujar a les muntanyes.
Cap a les 12 del migdia hem arribat al cim, xics i xiques, ja tenim el Penyagolosa baix dels nostres peus!!!!!!, ens ha costat més d'un any poder coincidir casi tots per a anar, però ja ho hem aconseguit.

Una vegada al cim, hem buscat un raconet on no hi haguera gent, per poder sentar-nos i gaudir del nostre esmorzaret. Això sí, després de l'esmozaret les fotos de rigor, per a "plasmar" que haviem aconseguit el repte.
Ja sols ens quedava la baixada, això sí, abans havíem que passar a l'altra part del cim, on hi ha una caseta, i d'on Àlex ens havia fet algunes fotos.
La baixada, com de costum, l'hem afrontada amb més gana, i poc a poc el grup ha anat allargant-se, fins fer-se 3 grups diferents, això sí, de quan en quan, els que anaven primers, feien alguna paradeta per a que el grup es tornara a juntar.
La parada més bona i més refrescant, l'hem feta a la Font de la Pegunta, XEEE que aigua més fresqueta i més bona.
Desprès d'agafar aigua, ja sols ens separava poc més d'un km dels nostres cotxes,  i com si d'una etapa de ciclisme es tratara, hi han hagut escapades, gent fent la goma, etc. etc., al final el guanyador de l'etapa ha sigut.......... El Francés, que ha fet una escapada quan faltaven 500 metres, que els altres no hem volgut seguir, jejeje
Una vegada als cotxes, visita de rigor a L'Ermitori, que pareixia més el primer dia de rebaixes d'un centre comercial, que un  Santuari.
A la ruta de hui, hem fet un total de 9,27 km, amb un desnivell acumulat de 558,53 m, una altura màxima de 1814 m i un temps total de 4 h i 18 m, dels quals 1 h i 5 m han sigut pujant, 1 h i 13 m baixant i 2 h parats.
Si vols el track de la ruta, fes click aci.
Els assistents a la ruta de hui.
Ester
Laura Alario
Laura Ortiz
Majo
Maria
Sabrina
Frances
Richard
Xavi
i
Alex.
La gràfica de la ruta.

Gràcies a tots i fins la propera ruta.

Simat-Cami dels Burros-Barx-Cami Vell de Barx-Simat

Ruta realitzada el dissabte 10/09/2011.

La segon ruta del club, i molt poca assistencia, esperem que no siga així les próximes rutes.
Les 08.00 del matí, dos membres oficials del club, i un tercer que te intencio d'entrar, sempre i quan la directiva del club ho permeteixca. (jo crec que si que el deixaran, ja que te enxufe)

Comecem a caminar després d'un cafenet al Bar Vidal, i la ruta en aquest cas comença pels camins d'horta de Simat, cami que passa per davant dels Brolls, lloc digne de visitar amb epoca de pluges.
Al poc de temps d'estar caminant, ja entrem a la senda o camí dels Burros, rep aquest nom, perque abans el gastaven per pujar desde Simat a les Foies, i ho feien en burrets on pujaven la carrega.

La pujada sense ninguna complicacio, gràcies  a que la temperatura era bastant bona, encara que de quan en quan, feia una ventolà d'aire calent, però es va poder pujar molt be.
En poc mes de 3/4 d'hora, ens plantarem a la Font del Cirer, i allí vegerem al que seria el 4 esmorçador, Olivier que anava amb la BTT. Seguirem per la senda que uneix la cova de les Malladetes amb Barx, i al poc de temps, ja estavem sentats i demanant l'entrepà.
Gaudirem d'un bon esmorçar al Bar la Font, amb bona companyia, i després del cafenet, doncs sols ens quedava tornar cap a casa.
El camí de tornada, es va fer amb mes tranquilitat, ja que el sol apretava i de calent, així que poc a poc anarem fent camí. Passarem per davant l'Avenc de la Donzella i com no, entrarem per vore'l, (lloc que junt als Brolls, hi ha que visitar-lo amb temporada de pluges).
Després de la visita a l'avenc, comencem la baixada pel camí vell de Barx, la unica senda que hi ha que anar botant una tuberia.
La baixada es va fer amb molta tranquilitat i en un 3 i no res, ens clavarem en Simat, i ja sols ens quedava gaudir de... com no la Cervesseta.
A la ruta de huí, hem fet un total de 11,29kms, amb un desnivell acumulat de 575,83 mts, una altura màxima de 389 msnm i un temps total de 3h 39m, dels que 1h 12m han sigut pujant, 1h 11m baixant i 1h 17m parats.
Si vols el track de la ruta, fes click aci.
Els assistents a la ruta de hui:
Juan Alario
Luis "Frances"
i
Alex.
La gràfica de la ruta.
 
Gràcies i fins la propera ruta.

Volta al Toro.

Ruta realitzada el Diumenge 04/09/2011.

Com ja anunciarem a l'anterior entrada al blog, la temporada quedaria oficialment inagurada amb la Volta al Toro.
Així que no eren mes de les 08.00 del matí, quan 6 membres del club començarem a caminar, al principi la ruta va per  carretera, però amb poc de temps, esta part es podra evitar, ja que esta acondicionant una antiga senda que unira el carrer de l'Om, amb l'entrada de la senda que puja al Toro.

Una vegada ja dins la senda, comença la pujada i s'acaben els comentaris, algun que altre suspir, però poc a poc cap amunt. Al poc d'estar a la senda, una aguila ens va deleitar amb els seus vols molt a prop nostre, suposem que ens donaria els bons dies, jejeje.
Una vegada deixem la primera pujada, que el camí ens dona un xicotet respir, ens topem amb un rebany de cabres que hi han a la muntanya del Toro, es una mescla de Cabres i Borregos (corders), fem una xicoteta parada per vore-les be i com no fer alguna foto, i seguim amb caminant fins arribar a la Creueta, on gaudirem d'un bon esmorçar, bon olivetes i bon postre, (si ens ho montem molt be, jeje).
Al poc d'estar allí, just a l'hora del cafenet (encara que ningú s'enrecordà de portar-lo, ens va fer una visita el nostre amic Jose Gregori "Al Bill", que havia pujat correguent pel Km vertical i se'n anava cap a Barx i altres llocs.
Ja era hora de tornar a possar-nos en marxa, i un dels assistents va dir: I si en compter de tornar per on hem pujat, fent la volta al Toro? així que tots els altres digueren, "nostariamal" i cap a Barx que ens anarem.
La baixada, es va fer mes complicada del que esperavem, primer tinguerem un xicotet esglai, ja que un els membres va xafar una pedra malament i a terra, bac sense ninguna consequència, i segon  que fins ara, ens havia acompanyat un aire fresquet, i de sobte ens havia abandonat, que junt amb la calor que feia, i els matorrals que eren mes grans i tupits, ens feren una baixada prou complicada.
Ja una vegada fora de la senda, ens quedava baixar fins Simat, i teniem dos opcions, Barranc de les Cases o Cami vell de Barx,i com pel Barranc, encara no haviem passat, doncs ens decidirem pel Barranc.
La baixada pel Barranc, amb la manca d'aire, el calor que feia i que ja estavem prou cansats, es va fer una baixada molt, però que molt llarga.
Al final faltant un poc per a la 1 del migdia, arribarem a Simat, on ja sols ens quedava gaudir del nostre premi, una bona i refrescant cervesseta.

A la ruta de huí, hem fet un total de 12,06 kms, amb un desnivell acumulat de 621,97 mts, una altura màxima de 546 msnm i un temps total de 4h 39m, dels que 1h 10m han sigut pujant, 1h 37m baixant i 1h 53m parats.
Si vols el track de la ruta, fes click aci.
Els assistents a la ruta de hui:
Sabri
Assum
Mº Jose
Luis "Frances"
Xavi "Algemesi"
i
Alex.
La gràfica de la ruta es la seguent:
 Gràcies i fins la propera ruta.

Encetem pretemporada 2011/2012

Ruta realitzada 31/08/2011.

Hi ha millor forma d'acomiadar l'estiu que començant la pretemporada de senda?
Així que ahir ultim dia d'Agost, ens decidirem a donar per inagurada la pretemporada de senda, i ho ferem amb una volteta tranquileta, però que ens va traure moltes gotes de suor.

Foto agafada de Internet.

19:00 h, a la parada de l'autobus, 5 membres del club, comencem a caminar destí el castell de la Reina Mora o de Marinyen.
La ruta comença pels camins d'horta i veiem a moltissima gent fent esport, ja siga amb bicicleta, caminant o correguent. En poc de temps, ens clavem al començament de la senda que ens portaria fins dalt del castell, fins aci, tot molt be, xarrant, riguent-nos, però quan comença la senda, comença la gent a deixar de parlar, i les gotes de suor comencen a vores en les caretes de la gent.
Poc a poc anem apropant-nos al destí final, això si, fent alguna parada tècnica per beure, i com no gaudir de les vistes de la Valldigna.
En poc mes de 50 minutets, arribem al castell, així que mirem les poques parets que queden dretes i les restes del castell,  una mica d'aigua i cap avall, ja que el sol estava amagant-se i no voliem que es fera de nit baixant.
La baixada sense ninguna complicaciò, alguna que altra relliscada, però sense conseqüencies greus. Ja una vegada baix, tornem pel mateix lloc on haviem anat, ja que estava fent-se de nit prou ràpit.

A la ruta de huí, hem fet un total de 7,48 kms, amb un desnivell acumulat de 318 mts, amb trams d'un desnivell del 26,83%, una altura màxima de 240 msnm i un temps total de 1h 49m, dels que 0h 50m han sigut pujant, 0h 32m baixant i 0h 27m parats.
Si vols el track de la ruta fes click aci.
Els assistents a la ruta de hui.
Sabri
Emma
Majo
Luis "Frances"
i
Alex
La gràfica de la ruta.
Gràcies i fins la propera ruta.

El club conquista el 3º cim mes alt de la Peninsula Iberica.

Ruta realitzada  dijous 11/08/2011.

Durant un viatge de plaer a Granada, no podiem tornar sense fer alguna senda per Sierra Nevada, així que quasi sense pensar-ho, decidirem fer El Veleta.
Demànem informació i ens aconsellàren que la millor forma de fer-la era, agafant el telecadira fins un punt, i a partir d'ahí començar a caminar, i així ho ferem, ja que no estàvem prou preparats i tampoc teniem temps per fer-la des de baix.
El telecadira ens deixà a una cota d'uns 2900 mts, així que els altres els teniem que fer a peu.
Comencem a caminar i al poc d'estar caminant, comença el problema més gran, no estar acostumat a l'altura, i la veritat que sí que es nota, et costa respirar, bueno, respires però com si no agafares tot l'aire que et fa falta, i aleshores, et canses molt més i més prompte. Així que sols ens quedava una opció per no quedar-nos amb l'intent, i era anar amb tranquil·litat.
Durant la pujada coneguérem als que serien els companys durant la resta de la ruta, els tres d'Ontinyent, i ara ells davant, ara nosaltres davant..., i així fins el cim.
Una vegada al cim, sols ens quedava gaudir de les magnífiques vistes que des d'allí dalt teniem, a una part l'estació de Sierra Nevada i a l'altra part el Mulhacen (pic més alt de la península), el Alcazaba un dels més alts.
Els tres d'Ontinyent ens deleitaren a nosaltres i tots els que allí dalt estàvem, amb un ritual molt particular, ja que portaven aigüa del Pou Clar per tirar-la al Veleta, i després del ritual, un xicotet brindis amb Herbero d'Ontinyent, el millor trago d'Herbero que he begut mai.
Després del ritual i del xicotet avutiallament, comencem amb la baixada, baixada que es faria més llarga del previst.

Durant la baixada, tropecem amb una cabra montesa, que ens va eixir de darrere d'una pedra, donant-nos un bon esglai.

 
El nostre destí a la baixada, no era altre que anar fins a la "Virgen de las Nieves", i d'alli,  fins el poble de Sierra Nevada.
La baixada des de la Verge fins el poble, ja que anàvem molt mal de temps, la tinguérem que fer com les cabres... campo a través, jejeje. I amb la calor que feia, sens dubte va ser la pitjor part de la ruta.
Sobre les 15.30 aprox. finalitzàrem amb la nostra ruta, i ens esperava el millor moment de tots, la tan volguda cervesseta.


Cervesseta amb Ricardo,Rafa,Vicent,Sabri i Jo.


A la ruta hem fet un total de 14,06 kms, amb una altura màxima de 3393 msnm, un temps total de 4 h 57m, dels que 1h 10m foren pujant, 2h 04m baixant i 1h 42m parats.
Si vols el track de la ruta, fes click aci.
Track GPS
La gràfica de la ruta.

 Gràcies i fins la propera eixida.
Un plaer haver-vos conegut als tres d'Ontinyent