Aitana i Penyal d'Ifach

Rutes realitzades el 23 de Desembre de 2011.


Com ja va siguent costum i per cert, mala costum, la grossa de nadal no ens deixa res, així que el dia 23, ens unim a tanta gent que celebra el dia la Salut.
07.00 del matí a Ka pruden i anna, per fer-nos un cafenet i una pasteta, ja que el viatge fins a Benifató, era llarg i amb moltes curves, concretament 1:30 h.
Una vegada arribem a Benifató, aparquem el cotxe i un home ens dona la benvinguda, ens pregunta d'on som, on anem i si ens havia tocat la loteria, jejejeje, si el deixem ens fa l'esmorçar i tot, molt bon home.
Després de contestar-li alguna que altra pregunta, ens diu, que el cami fins la Font de Partagàs, es podia fer amb cotxe, ja  que el 90% del camí va per asfalt, així que agafem el cotxe i fins la Font, i la veritat que ho acertarem, ja que hi han quasi 4 km, i tots per asfalt.



Una vegada a la Font, comencem a caminar direcciò el cim d'Aitana, i ho fem per una pista forestal, que va per l'ombria de l'Aitana.
Als 2kms aprox, ja veus la senda per on arribar al cim, senda que transcorre per la cresta de l'Aitana, molt visible, i bastant dificil perdre-la. Això si, hi ha que fixar-se be, ja que hi han sendes que ixen, per vore tallats i algun que altre forat, però al final coincideixen amb la senda que ens porta fins el cim.
Ja una vegada al cim, tens una sensaciò d'alegria per haver pujat fins alli, però de molta tristessa per vore, el forti militar que hi ha alli dalt, sols falta que hi haja un soldat demanant la documentaciò dels que allí pujen.
La baixada va estar prou be, as un troç de la senda per on pujes, i després agafes una altra direcciò, fas un tram bastant perillós, que es com un desprendiment o algo per l'estil, però en 100 metres com a molt hem passat aquest troç i ja sols ens queda gaudir de la baixada.
Cap a la meitat de la baixada i veiem una font, que cau bastant caudal d'aigua i molt freda, i aci ens on veierem els primers indicis, de que alli les nits deuen ser mot fredes, a la foto hem remeteix.
Després de la font, ja sols ens separava un xicotet tram, molt bo de fer i bastant bonic.
Una vegada al cotxe, raonant i com que no estavem molt cansats, decidirem fer el Penyal d'Ifach, ja que ens havien dit que era una ruta molt xula i facil de fer, així que cap al Penyal.
Arribarem a Calp, i la veritat, quina diferencia mes gran entre el Calp d'estiu i el d'hivern, no hi ha quasi gent, tot mes tranquilet.
Aparquem el cotxe i comencem a caminar cap amunt, i ho fem pel cami que ens porta fins el tunel del Penyal. Una vegada passes el tunel, canvia tot, deixa de ser un cami empedrat, a passar a ser una senda amb les pedres molt llimades i que relliscaven com l'ostia. De fet, la senda no es gens perillossa si la fas amb les pedres seques, però nosaltres les pillarem banyades i sobre portar bon calçat ens enduguerem algun que altre susto.
Primer anarem al mirador dels Carabineros, i amb tota la il.lusio de vore al final una torradeta de carabiners, no veierem res, exceptuant gavines i merdes de gavines. jejejeje
Les vistes son espectaculars, i vas acompanyat en tot moment de gavines volatejant al teu costat.
La pujada al cim, hi han un parell de trams que son perillossos, i per això hi han unes cordes, però exceptuant aquestos trams, es pot pujar sense ningun tipús de complicaciò, bueno, sempre i quan tingam les pedres seques.
Una vegada al cim, gaudirem  d'unes vistes magnífiques i ens compartirem un entrepà amb uns gats que hi han allí dalt, si si, uns gats, ens quedarem bocabadats. Que fan uns gats allí dalt?
La baixada, com ja he comentat, es va fer bastant perillossa per les relliscades, però baixarem sense ningun incident.
Això si, coincidirem amb molt de guiri pujant, i alguns ens preguntaven com estava la pujada, per si podien seguir o no, i realment veus coses com, una dona amb el seus fills, intentar pujan amb sabates de taco, jejeje, sort que ens va fer cas i va pegar mitja volta.

 
 
 
A la ruta d'Aitana, hem fet un total de 10,38 km, amb un desnivell acumulat de 629,18 m, una altura màxima de 1558 m i un temps total de 2 h i 16 m, dels quals 1 h 16 m han sigut pujant, 0 h 39 m baixant i 0 h 20 m parats.
Si vols el track de la ruta, fes click aci.
A la ruta del Penyal, hem fet un total de 5,09  km, amb un desnivell acumulat de 401,35 m, una altura màxima de 317,37 m i un temps total de 1 h i 51 m, dels quals 0 h 41 m han sigut pujant, 0 h 33 m baixant i 0 h 37 m parats.
Si vols el track de la ruta, fes click aci.
Els assistents a las rutes de hui.
Gustau
i
Alex.
La gràfica de l'Aitana.
 

La gràfica del Penyal.
 
 


Gràcies per passar i fins la propera ruta.

Simat-Vore amaneixer a Penyalba-Simat

Ruta realitzada dimecres 21 de Desembre de 2011.

En aquest cas, ens veierem a la porta de casa Gustau, ja que a les hores que eixiem no hi havien molts llocs oberts per fer-nos el cafe.
06.00 del matí ens preparem els llums i comencem a caminar direcciò la senda que puja per Pitxo, el nostre repte de hui, era vore amaenixer desde Penyalba.
Mentre anarem pel casc urbà de Simat, no ens feren falta els llums, però quan agafarem els camins d'horta, tinguerem que encendre els llums, ja que era de nit, i la lluna estava casi lluna nova, i no pdiem vore mes d'un pam, sense els llums.
Una vegada entrem a la senda, comencem a tindre una mica de calor, però decidirem no llevar-nos res, per que la temperatura era bastant baixa, (5-7 graus), i be que ferem, ja que una vegada arribarem a dalt de les Foies, la sensaciò tèrmica baixa molt rapidament.
A Penyalba decidirem arribar per la senda que passa pel forat de la Drova, així que agafarem la senda que va per la Font del Gos i cap a Penyalba.
Al poc de temps d'estar a la senda, començà a amaneixer i les vistes del Monduver, eren espectaculars, amb la costa iluminant-se, xe xe digne de vore, així que si algú te l'oportunitat, que no ho dubte.
Una vegada passem el forat de la Drova, aprofitem per fer unes fotos del Monduver, i seguir cap a Penyalba, ja que estava fent-se mes rapit de mati, del que ens esperavem.
A Penyalba, arribarem just a l'eixida del sol, 08.15, però no tinguerem el plaer de vore el sol, fins uns minutets després, ja que Monduver ens el tapava. Aprofitarem per escriu-re al llibre que hi ha alli dalt, fer un mosset i gaudir de les vistes.
La baixada la ferem per un troç de senda que uneix Penyalba, amb la senda que ve del cim de les Aguiles, un tram que baixa prou en vertical, i que com no esta molt xafada, hi ha moments que es perd.
La baixada fins Simat, la ferem pel mateix lloc que haviem pujat, per la Senda de la Font de l'escudella, o tambè coneguda per la senda Pitxo, ja que ix d'una rebassada propietat d'aquest home. 

Els assistents a la ruta de hui.
Gustau
i
Alex.
Tant la gràfica de la ruta, com el track, els posarem en breu.
Gràcies per passar-vos i fins la propera ruta.

Simat- Castell -Monduver-Simat

Ruta realitzada dimarts 20 de Desembre de 2011.

Passaven uns minutets de les 07.00 del matí, i a la Font Gran de Simat haviem quedat Gustau, Mendo i jo, per anar a fer senderisme. La ruta sols la sabia Gustau, ja que era el unic que ja havia fet aquesta ruta, així que teniem que anar fiant-nos de les indicacions de Gustau.
La ruta comença pels camins d'horta de Simat, fins arribar a la falda del Castell de la Reina Mora, on agafem la senda que puja al castell. Una vegada dalt del castell, seguim per la senda que va cap al repetidor de les Foies, senda molt xula i bastant bona de fer, ja que esta prou neta i no te molta pendent.
Una vegada arribem a dalt de les foies, ens dirigim a agafar una senda que va paral.lela al cim del Monduver, aquesta senda, travessa algunes mes que baixen fins Xeresa, com la de les Senilleres.
La senda per la que anem, l'hem batejada com la dels barranquets, ja que hi fas entre 5 i 6 barranquets, alguns de major dificultat que altres, i passant per alguna que altra font.
Una vegada pujem l'ultim barranquet, agafem el troç amb mes pendent de tota la ruta, tram que coincideix amb el Km Vertical de Gandia.
Una vegada passem aquest tram, ja sols ens queda un lleugera pujada fins el cim del Monduver, on aprofitarem per fer unes fotos, raonar una mica amb la guarda, i cap a Simat.
La baixada l'hem fet per la senda que ens porta fins les Foies, ja que teniem pensat passar per la Font Nova, per a agafar una mica d'aigua.
De la Font, fins Simat, hem baixat pel cami dels Burros, ja que teniem pensat baixar pel Royalti, però el cansament era prou visible, i teniem ganes d'arribar a casa.
A la ruta de hui, hem fet un total de 24,45 km, amb un desnivell acumulat de 1444,38 m, una altura màxima de 840 m i un temps total de 7 h i 10 m, dels quals 2 h 31 m han sigut pujant, 2 h 55 m baixant i 1 h 44 m parats.
Si vols el track de la ruta, fes click aci.
Els assistents a la ruta de hui.
Gustau
Mendo i seu gos.
i
Alex.
La gràfica de la ruta.




Gràcies i fins la propera ruta.