Per fí, després de molt de temps, en el que, primer esperavem les camises del club, després que molts dels membres del club coincidiren per a poder fer-la, PER FI, el dissabte es va poder realitzar la tan volguda senda EL BARRANC DE L'INFERN.
A aquesta ruta, batejada com la CATEDRAL DEL SENDERISME, acudiren gran part del membres, tots ells amb la camiseta oficial del club (era el dia de l'estreno)
La ruta comença desde la població de Fleix, agafem la carretera que uneix -fleix amb Benimaurell, i a uns 100 metres ix un cami a mà dreta, agafem aquest camí per a començar la ruta, que agafarem just després d'un llavador que hi ha al cami.
Una vegada ja en la ruta, comença la senda per uns horts i al poquet d'estar en la senda, ja començen els famosos i esperats escalons del Barranc, alguns diuen que 5946, altres que casi 6000, la veritat que ningú dels que assitirem a la ruta, ens pararem a contar-los, sols podem dir, que hi han molts, millor dit, moltissims.
La ruta comença baixant, al poc de temps d'haver començat passem per un forat que hi ha a una pedra, per seguir baixant fins aplegar al llit del barranc, el creuarem per seguir amb la primera de les 3 putjades que hi han a la ruta.
a la primera putjada començen a vores ja les camises del club, ja que la gran majoria, de moment encara estaven amagades per alguna samarreta o polar.
A l'hora i poquet de la ruta, apleguem a una casa i una xicoteta font, on aprofitarem per agafar una mica d'aigüa fresca, ja que la que nosaltres portavem ja estava dins del nostre cos.
Després de la putjada, començem la següent baixada, on a la mitat de la baixada hi ha una altra font, i una mica d'ombra, i pararem per a esmorçar.
Després d'esmorçar, seguirem amb la baixada, on aplegarem una altra vegada al llit del barranc, aci casi ens perdem, ja que la senda es perd, per culpa de les pedres, però amb l'ajuda del GPS, ens tornarem a ubicar a la senda, i continuarem amb la segon putjada.
Aquesta putjada, va ser la que, per a la gran majoria del grup, mes ens va costar, ja que estavem fent la digestió, i damunt el terreny era prou complicat, a alguns dels membres els va deixar sense forces, però amb les parades tècniques que hi fem i amb la fortalessa dels membres, conseguirem fer-li front a la putjada.
ja una vegada aplegarem a dalt, aprofitarem per fer alguna foto i gaudir del paissatge, i com no, per beure, ja que feia bastant de calor.Continuem amb una suau baixada per enfilar, per fí, la última putjada, que ja ens portaria al poble de Beniaurell, en aquesta putjada, el grup es va estirar una mica, ja que cada vegada quedaven menys forçes, pero conseguirem tots els membres fer-li front.
Ja una vegada en Benimaurell, i tot de baixada fins Fleix, les rises i anecdotes que anevem contant els membres, feren que els quasi 2 kms, que separen les poblacions, fora un passejet.
Després de la ruta, ens quedarema dinar al Restaurant Cavall Verd (Fleix) on gaudirem d'unes cervessetes fresquetes, i com no d'un bon dinar. Alguns Porc senglar, altres Arros melos amb Rap i Gambes i Emperador amb creilles.En aquesta ruta ferem un total de 14.90 kms, amb un desnivell acumulat de 980 metres, amb una altura màxima de 601 mts sobre el nivell del mar, i 5 hores 30 minuts (amb parades inclòses).
Desde el blog, sols hem queda, felicitar a tots el membres que assitiren al barranc de l'infern.
Les xiques:
Sabrina, Maria Jose, Maria, Gemma, Rosa i Montse.
Esl xicons:
Frances, Fede, Alex, Hector i Titos.
Nomes de vore-ho, ja em fan mal les cames.
ResponEliminaSi que cansen prou les cames, pero es pot aguantar.
ResponEliminagracies per passar Toni.